Amb l’arribada del ajuntaments democràtics, a molts pobles de Catalunya s’inicià un procés de recuperació i identificació amb les festes populars. Després de més de quaranta anys d’ensopiment en el terreny festiu, degut a la dictadura, els catalans tornaven al carrer per viure i gaudir de la festa.
El Morell, un poble situat al bell mig del Camp de Tarragona no s’escapà d’aquest corrent. Ben aviat sorgiren comissions de festes i joves inquiets amb ganes de flexibilitzar les relacions de la comunitat que els envoltava.

Aquests joves del Morell es van proposar de recuperar les festes majors al carrer. Una manera de fer participar als convilatans era portar grups d’animació foranis, que representaven un nou estil de viure la festa. Alguns d’aquests grups varen ésser: Setrill, Planxet i sia, Taronjada Natural, Roba Estesa, ...

A partir d’aquests assajos d’animació al carrer, alguns joves morellencs es sentiren temptats per la màgia que es respirava, en uns moments en què el teatre català iniciava un camí de renovació capdal en la història d’aquest segle. Els escenaris a l’italiana es convertiren en carrers i places, i els espectadors no participatius en possibles actors.

Quan aquest fenomen arribà als carrers del nostre poble, alguns joves sentiren inclinacions d’agafar una gralla, de posar-se un cap-gros o simplement, de vestir-se de forma estrambòtica. D’aquesta manera, El Morell aportava el seu granet de sorra a la renovació teatral al carrer dels anys 70. Fou a partir de l’organització de diverses festes majors i del contacte amb alguns d’aquests nous grups, que va sorgir la idea de crear un grup d’animació propi al Morell.

A partir de les primeres actuacions al mateix poble, s’anaren constatant un seguit de mancances que calia anar esmenant. És per això que alguns membres del grup decidiren participar en un curs organitzat per la promotora de cultura popular “Enllaç”, en el qual s’introduia als neòfits en tècniques de món de l’animació. Això succeia a començaments de 1980 i ben aviat, els cap-grossos fets amb envasos de detergent, es convertiren en cap-grossos de cartró-pedra.

Al començament no hi havia cap intenció d’esdevenir un grup que actués fora del marc local, ja que només s’actuava a les festes majors del Morell. Després, però, de fer uns cursos de xanques, d’animació al carrer i de construcció de cap-grossos (a Can Rodeja), el grup es sentí cada cop més capacitat per fer actuacions fora del Morell.

Els cap-grossos i gegants que sortiren per primera vegada eren molt rudimentaris i estaven confeccionats pels mateixos membres del grup. Més endavant es van comprar cap-grossos a l’Ingenio de Barcelona.

Tot i amb això, la solidesa del grup encara era força discutida i obligava a restringir el nostre marc d’actuació. Les festes majors del Morell varen ser un assaig on s’aprenia a actuar al carrer i un cop aconseguiren superar aquest pas, el grup Embruix s’atreví a sortir del poble. Per aquest motiu, feia falta un medi de transport que abaratís les despeses i facilités el transport de tot l’atrezzo i vestuari. Llavors es va comprar la Saba, una furgoneta de segona ma, la qual ens va durar fins a començaments dels anys noranta; va ser llavors que ens vam comprar la Vannette, doncs el promig de més de cinquanta actuacions anuals ens va obligar a comprar una furgoneta que no ens deixés tirats cada dos per tres.

En el nucli fundacional del grup hi havia unes quinze persones i des del 1979 fins l'actualitat han passat pel grup més de dues-centes cinquanta persones, aproximadament.

El primer local que l’ajuntament del Morell va cedir a l’entitat foren els baixos del Castell de Montoliu, però posteriorment, l’any 1987 l’ajuntament cediria l'antiga caserna dels civils.