A les 15:00h, els 20 membres de l'entitat arribaven a Berga amb l'autocar compartit amb les colles del Serrallo de Tarragona, el Drac de Reus, la Cabra de Reus i el Ball de Diables de Reus, conduits per Josele, conductor entossudit en fer-nos visitar el cremallera de Montserrat abans d'arribar i especialista en destrossar plans a última hora.

En arribar, passejada turísitica pels carrers buits de Berga, amb parada obligada a la plaça de St. Pere, no feia la pinta que per aquells carrers adormits si hagués de manifestar ningú. A les 17:00h tornem cap a l’autocar a buscar els tratges de diables i timbals, en arribar al pàrking allò ja era una altre cosa, una desena d’autocars començaven a buidar colles de diables de tots colors.   

Canvi de roba, o sobreposició de peces de vestir (collons quin fred!!) i cap al passeig a on s’havien de concentrar els participants de la manifestació. En arribar-hi, l’aspecte de la rambla era totalment diferent al que haviem vist minuts aba

ns, estava ja ple de bèsties de foc i de colles fent “sonar” els seus tabals (per als que us queixeu de les gralles a les trobades de gegants, no us recomano les concentracions de Diables!!). Tots els carrers que donaven al passeig eren petits afluents de gent cap al passeig que cada vegada es veia més atapeit. Entre la gent, una parella de nens petits anven cridant, gràcies per venir!! a tots aquells banyuts, que donaven soport a la causa.

La reunió de caps de colla amb la gent de la federació de Diables, organitzadors de l’event, va servir per agraïr a tots la gran afluència de colles i el caire festiu de la manifestació. No pas per a posar ordre al caos de gent que allà es trobava!

Després d’una bona estona de passar al rato... allà reunits i una entrevista televisiva al nostre cap de colla, Bernat Barberà, la manifestació va començar a desfilar amb cert desordre, dirigint les colles cap a la plaça St. Pere, lloc de lectura dels manifestos i cel·lebració dels principals actes de la concentració.

La plaça atapeïda de gent no va donar l’abast per a tots els manifestants, i molts van haver de quedar-se al passeig, veient per una pantalla gegant el que passava dins de plaça.

Tots els manifestos van ser corejats i aplaudits, per la gentada que s’aplegava a la plaça, potser el més emotiu va ser el llegit per un representant del Ball Infantil de la Patum, defensant els Balls de Diables Infantils.

Es van fer unes enceses de Dracs i Diables com a mostra del folklore que es vol “regularitzar” i el moment més esperat, la representació del Salt de Plens, amb la Maces i les Guites al so de la Cobla. Tot un espectacle!   

L’últims dels actes de la manifestació, ara ja amb la plaça més buida, va ser una gran “batucada” amb tots els timbalers, amb el ritme de la federació. Després d’aixó cap a l’autobús on el Josele ens esperava per a poder tornar a fer de les seves! 

Per acabar, només dir-vos la frase més sentida durant el dia.